Un regal triat entre dos.<\/p>\n\n\n\n
Hi ha hist\u00f2ries que t'expliquen i d'altres que passen davant teu, encara que al principi no entenguis gaire b\u00e9 qu\u00e8 est\u00e0 passant.<\/p>\n\n\n\n
La Iris i el Bj\u00f6rn eren una parella estrangera que es va aturar davant de la nostra parada de La Santa. A ella li havia agradat un dels conills blancs, vestit amb una camisa rosa, per\u00f2 li sabia greu gastar els diners i repetia que no. Ell, en canvi, li volia regalar i insistia que se l'emportessin.<\/p>\n\n\n\n
Entre l'idioma, els gestos i la conversa entre ells, jo no acabava d'entendre qu\u00e8 estaven decidint. I llavors, de sobte, van comen\u00e7ar a jugar a pedra, paper o tisora davant de la parada.<\/p>\n\n\n\n
He de recon\u00e8ixer que en aquell moment no vaig entendre absolutament res \ud83d\ude02<\/p>\n\n\n\n
La Luci, que era amb mi, observava l'escena completament impressionada. Ell havia proposat resoldre la discussi\u00f3 amb una partida: si guanyava, podrien comprar el conill. I va guanyar.<\/p>\n\n\n\n
Mentre comen\u00e7\u00e0vem a personalitzar-lo, la Luci em va explicar el que acabava de passar. Llavors tot va encaixar: la insist\u00e8ncia d'ell, els dubtes d'ella i aquella inesperada partida de pedra, paper o tisora davant de Six Moon.<\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2 encara faltava l'\u00faltim detall.<\/p>\n\n\n\n
Quan va arribar el moment de triar el nom, la Iris va decidir que a la camisa no hi sortiria nom\u00e9s el seu. Com que el Bj\u00f6rn havia volgut tenir aquell detall amb ella, li va voler correspondre incloent-hi els noms de tots dos.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed, sobre la camisa rosa van quedar escrits Iris i Bj\u00f6rn.<\/p>\n\n\n\n
Ells no ens van explicar la seva hist\u00f2ria. La Luci i jo vam tenir la sort de viure-la de primera m\u00e0, gaireb\u00e9 sense adonar-nos-en, mentre naixia davant de la nostra parada.<\/p>\n\n\n\n
Ell va guanyar la partida, ella va triar els dos noms i el conill va acabar convertint-se en un record compartit.<\/p>\n\n\n\n
Perqu\u00e8 de vegades un regal no es decideix amb paraules. De vegades n'hi ha prou amb pedra, paper o tisora.<\/p>\n\n\n\n