Un regal triat entre dos.
Hi ha històries que t'expliquen i d'altres que passen davant teu, encara que al principi no entenguis gaire bé què està passant.
La Iris i el Björn eren una parella estrangera que es va aturar davant de la nostra parada de La Santa. A ella li havia agradat un dels conills blancs, vestit amb una camisa rosa, però li sabia greu gastar els diners i repetia que no. Ell, en canvi, li volia regalar i insistia que se l'emportessin.
Entre l'idioma, els gestos i la conversa entre ells, jo no acabava d'entendre què estaven decidint. I llavors, de sobte, van començar a jugar a pedra, paper o tisora davant de la parada.
He de reconèixer que en aquell moment no vaig entendre absolutament res 😂
La Luci, que era amb mi, observava l'escena completament impressionada. Ell havia proposat resoldre la discussió amb una partida: si guanyava, podrien comprar el conill. I va guanyar.
Mentre començàvem a personalitzar-lo, la Luci em va explicar el que acabava de passar. Llavors tot va encaixar: la insistència d'ell, els dubtes d'ella i aquella inesperada partida de pedra, paper o tisora davant de Six Moon.
Però encara faltava l'últim detall.
Quan va arribar el moment de triar el nom, la Iris va decidir que a la camisa no hi sortiria només el seu. Com que el Björn havia volgut tenir aquell detall amb ella, li va voler correspondre incloent-hi els noms de tots dos.
Així, sobre la camisa rosa van quedar escrits Iris i Björn.
Ells no ens van explicar la seva història. La Luci i jo vam tenir la sort de viure-la de primera mà, gairebé sense adonar-nos-en, mentre naixia davant de la nostra parada.
Ell va guanyar la partida, ella va triar els dos noms i el conill va acabar convertint-se en un record compartit.
Perquè de vegades un regal no es decideix amb paraules. De vegades n'hi ha prou amb pedra, paper o tisora.
